Vam començar farà ja cinc setmanes. Abans d'anar-hi les expectatives eren molt baixes; em pensava que només hauríem de donar tema de conversa a uns avis però que no parlarien gaire.
La meva sorpresa va ser que el primer dia ja em trobava assentada amb una àvia molt extrovertida i divertida que a més d'explicar-me la seva vida em donava consells, li explicava coses meves i comentàvem coses de la vida. També em va sorprendre molt la gran saviesa de les persones grans ja que han viscut moltes experiències.
Al marxar em vaig sentir bé amb mi mateixa; tenia la sensació de que no havia perdut el temps, que havia regalat el meu temps a una persona que de veritat el necessita, ja que m’explicà que passava moltes hores mortes en aquell lloc.
L’experiència en general ha estat molt grata i m’ha fet veure la vida una mica més diferent; he aprés a que de vida només hi ha una i que l’hem de viure al màxim ja que quan ens fem grans l’únic que queda són els records.
🐵🐼🐙🐷🐰🐯🐵🐼🐙🐷🐰🐯🐵🐼🐙🐷🐰🐯🐵🐼🐙🐷🐰🐯🐵🐼🐙🐷🐰🐯🐵🐼🐙🐷🐰🐯🐵🐼🐙🐷🐰
ANDRÉS
M’ha agradat molt. Encara que els avis es repetien una mica, hem mantingut converses interessants i hem pogut debatre algun tema important.
Hem tingut la sort de veure com preparaven la castanyada i com passaven el Nadal, també la preparació d’aquest últim. Els avis i les avies que podien retallaven arbres i decoracions nadalenques, mentre que els altres, ho enganxaven a les parets o ajudaven a muntar l’arbre de Nadal de la residència. La majoria van voler col·laborar amb la decoració.
En conclusió, ha sigut una experiència molt enriquidora per a mi i per als meus companys. Hem vist la situació de gent gran del barri. Hem parlat amb ells i hem conegut una mica de la seva vida, del que han viscut i fan al seu dia a dia.
🌷🍀🌸🍁🌺🌷🍀🌸🍁🌺🌷🍀🌸🍁🌺🌷🍀🌸🍁🌺🌷🍀🌸🍁🌺🌷🍀🌸🍁🌺🌷🍀🌸🍁🌺🌷🍀🌸🍁🌺🌷
ADA NASARRE
He trobat que ha sigut una molt bona experiència que m’ha fet aprendre sobre la vida d’aquestes persones i m’ha fet reflexionar molt.
Ha sigut una oportunitat per conèixer com es viu a una residència i per saber com es senten per dintre els que hi estan.
M’he adonat de que totes les àvies necessiten parlar i, sobretot, sentir-se acompanyades d’algú jove, ja que només viuen amb gent com ells/es. Es veu com elles estimen moltíssim als seus fills i néts i acostumen a explicar a que es dedica la seva família, encara que els seus familiars a vegades no els hi demostren l'afecte que els hi tenen. Es veu com van perdent la memòria i trobo que això és una de les pitjors coses que et pot passar. Em fa molta pena quan amb tota l’emoció et volen explicar alguna cosa i no saben com acabar-la o que no se’n recordin de tu.
M’he posat molt en les seves pells i si un familiar meu estigués en una residència, l’aniria a visitar cada setmana per parlar amb ell/a i que sentís l'afecte que li tinc.
Ha sigut una experiència inoblidable de la que he aprés moltíssim.
🍆🍉🍌🍍🍑🍓🍆🍉🍌🍍🍑🍓🍆🍉🍌🍍🍑🍓🍆🍉🍌🍍🍑🍓🍆🍉🍌🍍🍑🍆🍉🍌🍍🍑🍓🍆🍉🍌🍍🍑
ALBA JIMÉNEZ
Aquesta experiència m’ha permès conèixer la història de persones que han viscut molts anys de manera molt intensa. He après coses sobre com era el nostre país fa desenes d’anys, i com ha canviat la mentalitat de la gent des de llavors.
També he tingut l’oportunitat d’escoltar consells per part dels ancians que considero bastant valuosos.
He pogut intercanviar idees, formes de pensar i moments enriquidors.
Crec que aquestes hores passades a la residència m’han fet ser més conscient del pas del temps i de la importància de continuar sempre endavant. A partir d’ara, quan la gent més propera a mi m’expliqui les seves vivències, els escoltaré amb més atenció.
En conclusió, si tingués l’oportunitat de repetir aquesta experiència, ho faria sense dubtar-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada